Resultats de la cerca
Es mostren 6782 resultats
Guanabara
Badia
Badia del SE del Brasil, on hi ha les ciutats de Rio de Janeiro i de Niterói.
A la seva entrada hi ha el conegut Pão de Açúcar
Guanabara
Regió
Antic estat del Brasil, a l’W de la badia de Guanabara.
El relleu és molt accidentat Plantacions de canya sucrera, refineries de sucre i indústries tèxtils El 1975 perdé la categoria d’estat en ésser incorporat al de Rio de Janeiro El mateix any la seva antiga capital, la ciutat de Rio de Janeiro, assumí la capitalitat de l’estat homònim
Grande
Riu
Riu del Brasil (1 450 km).
Neix a la Serra de Mantiqueira i és una de les branques mares del riu Paraná Els principals afluents són el Pardo i el Preto
Governador Valadares
Ciutat
Ciutat de l’estat de Minas Gerais, Brasil, situada vora el riu Doce.
Important centre comercial de cacau, canya de sucre i bestiar, té també indústries transformadores del sector primari conserves vegetals i càrnies, oli
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960…
Goiânia
Ciutat
Capital de l’estat de Goiás, a la regió central del Brasil.
És situada a l’altiplà central, a 764 m d’altitud Fundada el 1933 en substitució de l’antiga capital Goiás, ha experimentat un ràpid creixement demogràfic Centre comercial agrícola, ramader i miner Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Católica de Goiás, fundada el 1959, i Universidade Federal de Goiás, el 1960
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
Lieja
Divisió administrativa
Província de l’E de Bèlgica, a Valònia, fronterera a l’E amb Alemanya.
La capital és Lieja Comprèn diverses regions naturals la comarca d’Herve, al NE, d’hàbitat dispers i economia ramadera bovins, la Hesbaye, al NW, formada per plataformes calcàries, amb poblament agrupat i economia agrícola bleda-rave sucrera, cereals, i el sector meridional, comprès en gran part en el massís de les Ardenes, que culmina a Les Hautes Fagnes 694 m, i amb relleus allargats, sobretot al Condroz, tallats per valls encaixades i coberts de masses forestals És travessada pels rius Mosa, Amblève, Ourthe i Vesdre Comprèn dues àrees industrials destacades la situada entorn de Lieja, que…