Resultats de la cerca
Es mostren 3192 resultats
Manneken-Pis
riouj (CC BY-NC 2.0)
Font
Font de Brussel·les, que rep el nom d’una petita estàtua que l’adorna, còpia de l’original, del 1619, de Jérôme Duquesnoy; representa un nen orinant.
Els dies de gran festa hom posa al nen luxosos vestits, l’antiguitat d’alguns dels quals es remunta al segle XVIII
Malines
Ciutat
Ciutat flamenca, a la província d’Anvers, Bèlgica.
Travessada pel riu Dyle, té indústria de la confecció, de mobles, de maquinària i cervesera És seu arquebisbal i primada de Bèlgica, que comparteix amb Brusselles, on resideix el titular Entre els monuments cal destacar la catedral, dedicada a sant Romuald, del s XIII, amb una torre, incompleta s XIV-XV, famosa pel seu carilló, l’ajuntament, de diverses èpoques s XIV al XVII, i el palau de justícia, antiga residència de Margarida d’Àustria inici del s XVI, un dels primers exemples del Renaixement italià a l’Europa occidental Malines pertangué, des del 970, als bisbes de Lieja, i formà part, a…
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten…
Nivelles
Ciutat
Ciutat de la província del Brabant Való, Bèlgica.
Centre industrial, té foneries, indústries metallúrgiques i de cotó La ciutat es formà al voltant d’una abadia de religioses fundada el 645, de la qual no hi ha restes Al seu lloc fou edificada l’actual collegiata de Saint-Gertrude, un dels edificis romànics més notables de Bèlgica, consagrada el 1046 la construcció durà fins al s XVII el 1940 fou restaurada
Namur
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
Namur
Ciutat
Capital de la província de Namur, Bèlgica.
Situada a la confluència del Sambre i del Mosa, és un centre comercial i un nus de comunicacions important Indústria siderúrgica alimentada pels jaciments carbonífers de la regió, fabricació de ceràmiques, sabons i cuirs Seu d’un comtat i ciutat important a l’edat mitjana, durant els s XVII i XVIII tingué un gran interès estratègic En la guerra que la monarquia hispànica i França sostenien des del 1688 i que el 1692 s’estengué als Països Baixos, Namur caigué en poder dels francesos, dirigits per Lluís XIV de França i Vauban Reconquerida 1695 per Guillem III d’Anglaterra, stadhouder dels…
Ourthe
Riu
Riu de Bèlgica, afluent del Mosa (132 km).
Neix a la regió de Luxemburg, travessa l’altiplà d’esquist de les Ardenes i desguassa al Mosa a Lieja És navegable uns 50 km
Oostende
Ciutat
Ciutat de la província del Flandes Occidental, Bèlgica, a la costa de la mar del Nord.
Es comunica per canal amb Bruges, Gant i altres ciutats És la població pescadora més important de Bèlgica ostreïcultura, i el seu port és el que registra, fora de França, més tràfic marítim amb Anglaterra Gran centre turístic abans del 1914 les seves platges tingueren renom per tot Europa, fou durant la Primera Guerra Mundial, base de submarins alemanys Cal esmentar el James Ensor Museum, a la casa on residí aquest pintor, que nasqué a la ciutat
Odense
Ciutat
Capital de l’amt de Fiònia, a l’illa de Fiònia, Dinamarca.
Tercera ciutat del país i segon nucli industrial i centre comercial indústries alimentàries, metallúrgiques, mecàniques i tèxtils Port important, enllaça amb l’Odensefjord per un canal de 8,2 km Hi ha aeroport Té universitat, escoles especialitzades i museus Ciutat d’antiga tradició i seu episcopal des del s X, el 1527 hi tingué lloc la sessió parlamentària que donà llibertat de culte als protestants Posseeix l’església gòtica més gran de Dinamarca Sankt Knuds Kirke, ~1100