Resultats de la cerca

Centre d’extracció de petroli Indústria química petroli i construccions mecàniques Facultat de l’Institut del Petroli d’Ufa

Centre de la indústria hullera de la regió, té indústries del metall, de materials de construcció, lleugera, alimentària, etc Institut tecnològic

Format per l’illa homònima i les illes Kurils La capital és Južno-Sakhalinsk 158 000 h est 1992

Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic Les costes són poc retallades El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1000 i 1500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj El N és pantanós El clima és monsònic moderat hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos que l’anomenaren Karafuto en compartiren l’administració…

Situada a la vora esquerra del Pardo, afluent del Grande, és important per la fertilitat de les seves terres cafè, canya de sucre, cotó i cereals i per la seva indústria siderúrgica, conserves, tèxtil, destilleries i pells adobades

Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…

La capital és R'azan’

Port fluvial, a la desembocadura del Trubeš a l’Oka, és una ciutat industrial indústries alimentàries i de la construcció Té quatre instituts superiors i set escoles tècniques Fundada a la primeria del s XIII, substituí l’antiga ciutat s XI, destruïda pels mongols 1237 Fou ducat independent de Moscou fins el 1521 Conserva les esglésies de la Dormició de Maria s XIV i de l’Arcàngel s XV

Centre industrial indústria tèxtil, construccions mecàniques i ciutat dormitori

La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes dunes,…