Resultats de la cerca
Es mostren 1913 resultats
coll de Jou
Collada
Depressió de la serra del Moixeró (2 010 m), entre les penyes altes de Moixeró i la Tosa d’Alp, límit de la Baixa Cerdanya i del Berguedà.
coll de Joet
Collada
Pas (1 345 m) entre les serres dels Lladres i dels Tossals, al terme de Capolat (Berguedà), a la divisòria d’aigües del Llobregat i de l’aigua d’Ora, on passava l’antic camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
les Guixeres
Veïnat
Veïnat del minicipi de Capolat (Berguedà), situat a 1300 m alt., al vessant meridional de la serra dels Lladres.
el Guixaró
Poble
Poble i colònia tèxtil del municipi de Casserres de Berguedà, situat al S del terme, a la dreta del Llobregat.
la Guingueta de Berguedà
Caseria
Caseria del municipi de Guardiola de Berguedà, situada a 500 m del nucli de població.
Guardiola de Berguedà
Vista aèria de Guardiola de Berguedà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’alta vall del Llobregat, situat dins els Prepirineus meridionals (W).
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…
l’Ametlla de Merola
La colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola (Berguedà), amb l’església de Sant Mateu al fons
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia industrial del terme municipial de Puig-reig (Berguedà), situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km avall de l’aiguabarreig amb la riera de Merola, davant mateix del llogaret de la Galera, del municipi de Gaià (Bages) i a 1 km amunt del poble de Navars (Bages).
Es troba dins el terme parroquial de Santa Maria de Merola L’Ametlla de Merola Puig-reig, Berguedà © CIC - Moià
l’Ametlla de Casserres
Colònia industrial
Fàbrica tèxtil (teixits i filats de cotó) i colònia industrial (cartó ondulat) del terme municipal de Casserres de Berguedà, situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km aigua amunt de Gironella.
La fàbrica tèxtil tancà el 1966 en aquella data hi treballaven unes 250 persones
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
vegueria de Cerdanya
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya constituïda a mitjan sXII pel comtat de Cerdanya (exclosos el Berguedà, el Conflent, el Capcir i el Donasà), amb Baridà com a sots-vegueria (perduda ben aviat la individualitat d’aquesta sots-vegueria, la vegueria fou anomenada també vegueria de Cerdanya i Baridà, nom que perdurava encara a la fi del sXIV).
La vall de Ribes, dependent també del comtat de Cerdanya, conservà, per contra, la seva pròpia administració, almenys fins als s XVI-XVII, que esdevingué sotsvegueria dependent de la vegueria de Camprodon A la fi de l’edat mitjana, amb la dissolució de la vegueria d’Urgell, inclogué també l’Urgellet Amb la divisió de la Cerdanya entre les monarquies hispànica i francesa 1660, l’Alta Cerdanya fou incorporada a la província francesa del Rosselló com a vegueria de Cerdanya , amb capital a Sallagosa, la qual perdurà fins a la Revolució Francesa 1790, que fou incorporada al districte de Prada del…