Resultats de la cerca
Es mostren 1913 resultats
santuari de Queralt
Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al s XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del s XII
Santa Magdalena de Soriguera
Església
Antiga església, desapareguda, del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà).
Santa Magdalena de Malosa
Església
Antiga església del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), esmentada al s XV.
Gavarrós
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), a 1 362 m d’altitud, al vessant meridional del puig Llançada.
Fins al començament del s XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà L’església parroquial és dedicada a sant Genís
les Garrigues
Veïnat
Veïnat del municipi de Cercs (Berguedà), a la vall del torrent de les Garrigues
, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rabentí.
En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu
cingles de la Garganta
Alta cinglera que domina pel N, a la vall de Fígols (Berguedà), la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta
, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.
Gargallà
Poble
Poble de població disseminada del municipi de Montmajor (Berguedà), al límit amb els de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al s X el lloc era possessió del monestir de Ripoll Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà
Gardilans
Veïnat
Antic poble
Veïnat i antic poble del municipi de Vilada (Berguedà), a la dreta del Margançol, entre Vilada i Borredà, el centre del qual és la gran masia de les Eres de Gardilans, amb l’església de Santa Magdalena de Gardilans
.
Gamissans
Masia
Masia del terme de Sagàs (Berguedà), al sector meridional, prop de Sant Esteve de Valloriola.