Resultats de la cerca

És el cap més avançat d’aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare Tot i que té una altitud inferior a d’altres promontoris situats al mateix sector 110 m, és limitat per penya-segats

Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb…

En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses…

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…

Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren…

Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…

El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n'era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…

És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416…