Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
mar de Ross
Mar
Mar de l’oceà Antàrtic entre el cap Adare —Terra de Victòria (W)— i el cap Colbeck —península d’Eduard VII (E)—.
Limitada al S per la barrera de Ross i l’ inlandsis del mateix nom Prop de la barrera, a l’ illa de Ross 793 km 2 , hi ha el volcà Erebus 3794 m A l’octubre del 2016 vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units i la Unió Europea arribaren a un acord per a prohibir la pesca comercial a la mar de Ross durant trenta-cinc anys Amb un total d’1,5 milions de quilòmetres quadrats, esdevenia l’àrea protegida marina més gran del món És especialment rica en espècies de cetacis, pingüins i ocells marins, i presenta una gran concentració de nutrients i de krill
barrera de Ross
Regió
Part anterior d’un gran inlandsis
del continent antàrtic situada al llarg del paral·lel 78° S aproximadament.
Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments orientals Els…
Ross

Illa Ross
Sandwich (CC BY-NC-ND 2.0)
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord
Oceania
La serralada dels Alps meridionals, a l’illa del Sud, a Nova Zelanda
© Corel Professional Photos
Continent
Continent que comprèn Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda i les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronèsia.
La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…