Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
les Boques de l’Ebre
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’Imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa, Tarragona i el sector del de Cervera al sud del Llobregós El prefecte residia a Lleida els antics corregiments, una mica modificats, esdevingueren els districtes de Lleida, Tortosa, Tarragona i Cervera Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però no tots tingueren temps d’organitzar-se només al districte de Tortosa fou possible d’establir totalment l’administració francesa En fou el primer prefecte el vescomte Alban de Villeneuve
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
Cala Romana
Urbanització
Urbanització del municipi de Tarragona (Tarragonès) situada al NE del terme, vora la carretera de Barcelona.
Sant Pere i Sant Pau
Urbanització
Urbanització del municipi de Tarragona (Tarragonès), a l’esquerra del Francolí, al N de la ciutat.
els Teixells
Masia
Masia i antic terme del municipi de Cambrils (Baix Camp).
Formava part de la comuna del Camp de Tarragona
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…
l’Arbocet
Llogaret
Llogaret del municipi de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), 2 km al SE del poble.
Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona
Icomar
Urbanització
Urbanització del municipi de Tarragona (Tarragonès) sorgit als anys seixanta a l’entorn del barri de Torreforta.
séquia dels Molins
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Tarragonès que deriva l’aigua del curs baix del Francolí, per la seva riba dreta.
Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins el de Tarragona
Mas d’Enric
Sector o indret
Indret del municipi del Catllar (Tarragonès).
El 2015 hi fou inaugurat un centre penitenciari amb capacitat màxima per a 1050 reclusos Els primers interns procedien de l'antiga presó de Tarragona