Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la Plana de Vic Limita al N amb el terme de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al S amb Gurb i a l’W amb les Masies de Voltregà Té per base la gran recolzada que forma el Ter quan canvia l’orientació de N a S per fer meandres cap a l’E, a la recerca de la seva sortida pels engorjats de les Guilleries És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa vigatana El seu terreny és planer, però l’engorjat del Ter i les petites elevacions del sector N i NE li lleven monotonia El…

El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú Tingué una filial o pabordia a Puigpardines plana d’en Bas, Garrotxa Des de mitjan segle XIV inicià la decadència, que culminà als segles XV i XVI, amb priors comendataris Fou secularitzada…

Situada al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar anomenada també riera de Manlleu , la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu , on s’ha format el poble del Pla de Manlleu

Des del 1841 hom pressionà l’ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió

Travessa el terme d’Aiguamúrcia pla de Manlleu i el del Montmell Marmellar, al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès terme de Castellví de la Marca canvia la direcció W-E i agafa la N-S Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu collector prop del poble de Castellet Castellet i la Gornal

Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi…

Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic