Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
les Pies Fundacions
Sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732
Beniel
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NE de la ciutat de Múrcia.
És drenat pel riu Segura Agricultura de regadiu cereals, cítrics, hortalisses i indústries derivades
Alcantarilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, prop del Segura, a la Huerta de Murcia.
La propietat de la terra és molt repartida horta i arbres fruiters Indústria derivada de l’agricultura fàbriques de conserves, aiguardents i alcohols, maquinària agrícola Hi ha una escola de paracaigudistes
Bullas
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a ponent de Múrcia, sobre el canal del Taibilla.
És drenat pel Mula, afluent del Segura Centre agrícola, ramader porcí i industrial especialment conserves vegetals, concentrats de fruita i embotits
Blanca
Municipi
Municipi de la regió de Múrcia, situat sobre el Segura, al NW de la ciutat de Múrcia.
Agricultura i ramaderia
Mar Menor
Albufera
Albufera de la costa mediterrània, a Múrcia.
Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme
Totana
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia.
Important centre agrícola i comercial de la zona d’horta que s’estén al peu de la serra d’Espuña tarongers
Librilla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Guadalentín, al SW de la ciutat de Múrcia.
Hi ha agricultura i indústria conservera Els monuments més destacables , situats al centre urbà, són el casal dels Camachos, del s XVI, i l’església de San Bartolomé, construïda al s XVII