Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Harbin
Ciutat
Capital del sheng de Heilongjiang, a la Manxúria, Xina.
És un important centre comercial i un nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, mecànica, elèctrica, del ciment, situat a la vora del Sungari, on té un port fluvial molt actiu És també un nus de comunicacions ferroviàries, i té aeroport
Dalaj
Llac
Llac de Manxúria, al nord-oest de Mongòlia Interior, Xina.
Situat a 539 m d’altura, hi desemboquen els rius Kerulen , per l’oest, i l’Orxon, pel sud, que neixen a Mongòlia
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris…
Songhua
Riu
Riu principal de la plana de Manxúria, afluent de l’Amur (1 800 km).
Neix a les muntanyes frontereres de Corea, flueix en direcció NW fins a Jilin, on hi ha un gran pantà, i després es dirigeix cap al centre de la plana, on rep el Nujiang
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Qiqihar
Ciutat
Ciutat de la Manxúria, al sheng de Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Edificada a la riba del Nen Jiang, el seu port fluvial en fa el centre comercial més important de la regió Fundada pels manxús com a fortalesa 1681, fou capital de província fins el 1947
Lüshun
Ciutat
Ciutat de Manxúria, Xina, al sheng de Liaoning, que juntament amb Dalian forma l’aglomeració urbana de Lüda
.
Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina
Hunjiang
Ciutat
Ciutat de Manxúria, al sheng de Jilin, Xina, situada al S de la província, a uns 40 km de la frontera amb Corea del Nord.
Xina
Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…