Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
golf de Mèxic
Golf marí
Extensió marina d’Amèrica Central delimitada per les costes de l’est de Mèxic i del sud dels EUA que resta aïllada de l’Atlàntic per les penínsules de Florida, Yucatán i l’illa de Cuba.
Es comunica amb aquest oceà pels estrets de Florida i Yucatán Té una extensió aproximada d’1 600 000 km 2 La profunditat mitjana es calcula en 1 480 m, essent-ne la màxima de 4 023 m, al centre Les costes són planes i sorrenques Les marees són poc importants La salinitat és bastant elevada Un fet important és la penetració per l’estret de Yucatán d’un corrent càlid equatorial que fa elevar la temperatura del golf aproximadament 5°C i que és l’origen, a la seva sortida per l’estret de Florida, del corrent del Golf Entre els rius que desguassen al golf hi…
Hvítá
Riu
Riu d’Islàndia que neix al Langjökull i desemboca a l’Atlàntic (155 km).
El seu corrent, de 155 km de longitud, és molt cabalós
San Giovanni in Fiore
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia, situada a la confluència del Neto amb l’Arvo.
La ciutat té el seu origen en el monestir cistercenc fundat, al s XII, per Joaquim de Fiore i que fou centre del corrent espiritual del joaquimisme
Allegheny
Riu
Riu d’EUA, a la regió apalatxiana, al vessant atlàntic (514 km de longitud i 29 993 km 2
de conca).
Neix a Potter Country, i a Pittsburg s’ajunta amb el Monongahela, formant l’Ohio El curs baix del riu és navegable i el corrent és aprofitat per a l’energia elèctrica
Clay Belt
Regió del Canadà, dins l’escut Laurentià, que cenyeix la badia James i ocupa el nord de les províncies del Quebec i Ontario.
És una regió molt plana i coberta per una complexa xarxa fluvial d’origen glacial L’explotació de les riqueses naturals or, recursos hidroelèctrics hi atragué un fort corrent d’immigrants del sud
Aiguanegra
Masia
Veïnat
Gran masia i veïnat del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situats a la serra d’Aiguanegra
(597 m alt.).
Els volcans d’Aiguanegra, Claperols, Repàs i Repasset que es troben en aquesta serra són l’origen d’un corrent de lava que s’ajunta amb els que procedeixen del pla d’Olot i de Batet
riu Awash
Riu
Riu d’Etiòpia, als altiplans (800 km).
Neix a l’oest d’Addis Abeba i, després de passar per la localitat d’Awash, pren la direcció sud-nord travessant les terres baixes de Danakil, i desguassa al llac Abbe El corrent del riu és aprofitat per a l’obtenció d’energia elèctrica
Boscdetosca
Veïnat
Veïnat del municipi de les Preses (Garrotxa).
És situat a l’oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d’uns 5 km de longitud per 2 d’amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d’explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa
Polèsia
Regió
Regió d’Europa Oriental, estesa entre el S de Bielorússia i el N d’Ucraïna, a la conca dels rius Prip’at’, Dnièper i Desna.
És una plana pantanosa, amb molts llacs i rius de corrent tranquil, que té una alçada mitjana entre els 100 i els 250 m El bosc hi ocupa 1/3 de la superfície El clima hi és moderat, amb unes precipitacions anuals de 550-650 mm Hi ha jaciments de petroli, lignit, torba i sals potàssiques