Resultats de la cerca
Es mostren 157358 resultats
la Mosca

Situació de la Mosca
Torsten Bronger (CC BY-SA 3.0)
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Centaure, la Creu del Sud, el Compàs, l’Ocell del Paradís, el Camaleó i la Quilla.
Conté 60 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha una dotzena de magnitud 3 i 4 L’astre principal, α Muscae , és un estel de magnitud visual 2,94, situat a una distància de 365 anys llum
Mizar
Astronomia
Estel ζ de la constel·lació de l’Ossa Major.
És un sistema doble visual, les components del qual, de color blanc, són de magnitud 2,1 i 4,2, respectivament Una de les dues components és, a la vegada, un sistema binari espectroscòpic, és a dir, que Mizar és en realitat un sistema triple d’estels La seva distància al sistema solar és de 80 anys llum
Miranda
Astronomia
El més interior i més petit dels satèl·lits d’Urà, descobert per G.K.Kuiper el 16 de febrer de 1948.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km
Mira Ceti
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Balena (o Ceti) descobert per D.Fabricius l’any 1596 i situat a una distància de 820 anys llum.
És un estel variable, de manera que normalment és invisible, però cada onze mesos es transforma en un estel brillant La magnitud en el màxim de lluminositat pot tenir qualsevol valor des de la segona a la quarta, i en el mínim pot variar des de la vuitena a la desena El període tampoc no és constant, sinó que presenta variacions aleatòries de fins a 10 dies entorn del seu valor mitjà, que és de 331 dies
Mimes

Mimas fotografiat per la nau Cassini (agost del 2005)
© NASA
Astronomia
El més interior dels satèl·lits grans de Saturn.
Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques desenes de…
el Microscopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de Sagitari, Capricorn, el Peix Austral, la Grua i l’Indi.
Conté 146 estels visibles a ull nu, però tots són poc brillants L’astre principal, α Microscopii , és d’una magnitud aparent 5, pertany al tipus espectral G6 i és situat a una distància de 365 anys llum
Metis
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1979 a partir de les fotografies fetes per les sondes Voyager
.
Té un diàmetre d’uns 40 km i un radi orbital d’uns 128 km El període orbital és d’uns 0,29 dies
Mercuri

Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
la Màquina pneumàtica
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, l’Hidra femella, el Centaure i la Vela.
És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum