Resultats de la cerca

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la Maladeta, com l…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el Besiberri Nord i la punta d’Harlé…

Situat al costat de l’estany de la Pleta de Broate, al vessant occidental del massís de la pica d’Estats, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a una altitud de 2218 m És un refugi metàllic d’emergència que fou installat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i inaugurat el 25 de setembre de 1988 Té capacitat per a divuit persones

Situat a la vall de Gresolet, a tocar del santuari de la Mare de Déu de Gresolet, al peu del Pedraforca, dins del Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, a 1243 m d’altitud Edifici condicionat com a refugi el 1997, allotjà els primers escaladors catalans que els anys vint del segle XX atenyeren els primers intents d’escalada a la paret nord del Pedraforca Refugi guardat amb capacitat per a quaranta-tres persones A tocar dels senders GR-107 Camí dels Bons Homes i del GR-150 volta al Cadí-Moixeró, és punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del…

Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural

Limita al NE amb el canal de Sant Jordi, per on es comunica amb la mar d’Irlanda, i a l’E amb els canals de Bristol i de la Mànega, i banya les costes de Galles, Cornualla, Devon i Bretanya Els límits occidental i meridional estan ben definits per la plataforma continental Inclou les illes de Scilly La seva fondària varia entre els 50 m i els 200 m Tenen importància les activitats pesqueres i petrolieres El nom fou proposat per EWL Holt el 1921

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple parament A la…

D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i barraques de pedra…

S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A la capella…

La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània