Resultats de la cerca
Es mostren 157358 resultats
Cercs
Vista del pantà de La Baells dins el terme de Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Fígols Vell
Fígols Vell amb l’església de Santa Cecília al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
Peguera
El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
roques de Fumanya
Muntanya
Contrafort oriental de la serra d’Ensija al terme de Fígols Vell (Berguedà); al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya .
Al peu de les roques hi ha l’església romànica dedicada a sant Mateu
Sant Mateu de Bages
El campanar de l’església parroquial de Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
la Sala
Restes de la masia de la Sala (Sant Mateu de Bages)
© Isidre Suñé
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII
Sant Cristòfol de Figuera
Església de Sant Cristòfol de Figuera (Sant Mateu de Bages)
© Isidre Suñé
Església
Església romànica del municipi de Sant Mateu de Bages, adossada a la masia de cal Figuera, damunt la serra de Castelltallat, a la capçalera de la vall del Puig. És una església fortificada que conserva els merlets i espitlleres pròpies de l'època de construcció. El campanar de la torre és posterior.
Ca l’Oliver
Mas de Ca l’Oliver (Rajadell), amb la capella en primer pla.
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del municipi de Rajadell (Bages). La masia ja existia al segle XV i, el 1856, els propietaris obtingueren el permís per a construir una capella, que es dedicà a santa Magdalena.
Cal Figuera
El mas Cal Figuera, a Sant Mateu de Bages, amb l'església de Sant Cristòfol adossada.
© Isidre Suñé
Masia
Mas del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages). Té adossada l’església dedicada a Sant Cristòfol. Dintre l’heretat de Figuera es troba el dolmen de Castelltallat.