Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
ducat de Bisceglie
Història
Jurisdicció feudal concedida per Frederic I de Nàpols al seu nebot Alfons d’Aragó (1498), príncep de Salern.
A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta
ducat de Saxònia-Coburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1563, per al duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha (mort el 1595).
Tingué els mateixos titulars que el ducat de Saxònia-Gotha fins el 1638, quan passà al duc de Saxònia-Weimar, el 1640 al de Saxònia-Altenburg, el 1672 al de Saxònia-Gotha i, finalment després de llargs litigis, el 1699, ©al de Saxònia-Saafeld ducat que havia estat format el 1680 per a un fill —Joan Ernest I, mort el 1729— del duc Ernest I de Saxònia-Gotha Des del 1714 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Coburg-Saafeld , i, en adquirir Gotha i passar Saafeld al ducat de Saxònia-Meiningen 1825, esdevingué 1826 ducat de Saxònia-…
ducat de Saxònia-Marksuhl
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1662, a favor de Joan Jordi I (mort el 1686), fill tercer del duc Guillem I de Saxònia-Weimar.
Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar
ducat de Saxònia-Gotha
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Frederic II (mort el 1595), fill gran de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen
ducat de Saxònia-Meiningen
Història
Estat independent creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Bernat I (mort el 1706), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920
ducat de Saxònia-Eisenach
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1572 a favor de Joan Ernest I (mort el 1637), fill segon del duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1671, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Marksuhl
ducat de Saxònia-Hildburghausen
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Ernest I (mort el 1715), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1826, que fou unit part al ducat de Saxònia-Meiningen i part al de Saxònia-Altenburg
ducat de Saxònia-Altenburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia, el 1573, per a Frederic Guillem I (mort el 1602), fill del duc Joan Guillem I de Saxònia-Weimar.
El 1672 restà unit al ducat de Saxònia-Gotha El 1826 tornà a tenir entitat pròpia i durà fins el 1918, en proclamar-se la república, i el 1919 fou incorporat a l’estat de Turíngia
ducat paria de Vendôme
Història
Territori francès erigit el 1515, sobre el seu comtat de Vendôme, a favor de Carles de Borbó-Vendôme (mort el 1537).
El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill legitimat de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme mort el 1665, que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre, i a la seva…