Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
baronia d’Ucria
Història
Jurisdicció senyorial concedida a Sicília el 1437 a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta.
Per mort de la seva neta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello
Pelegrinyó
Enclavament
Enclavament del municipi del Campell (Llitera), al terme de Sant Esteve de Llitera, que limita amb els de Peralta i Calassanç i Tamarit de Llitera).
es Figueral
Partida
Venda de la parròquia de Sant Carles de Peralta (Santa Eulària del Riu), a la costa oriental d’Eivissa, on hi ha la platja des Figueral.
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
bisbat de Sogorb
Bisbat
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del S i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després, adonant-…
Santa Eulària del Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària del Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la platja des…
el Canar
Llogaret
Llogaret i antic terme (3,19 km2) del municipi de Peralta de la Sal (Llitera), a l’antic terme de Gavasa, situat 6 km al sud de Gavasa.
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
Montdevalls
Muntanya
Muntanya (862 m) del municipi de Baells (Llitera), al límit amb el de Peralta i Calassanç, a la divisòria d’aigües de la Sosa (afluent del Cinca) i de la Noguera Ribagorçana.
Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera