Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb. Per les bandes del S i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars. Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana. El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica. Poc després, adonant-se del poc fonament històric de la nova diòcesi, li feu adoptar el 1176 el títol de Segòbriga, pretenent que aquesta ciutat romanovisigòtica era Sogorb. Això mogué el bisbe d’Albarrasí a pactar amb el rei moro Abū Sa’īd ‘Abd al-Raḥmān la restauració de la ciutat, cosa que feu creant títols canonicals de Sogorb el 1232, abans de la presa efectiva de la ciutat que féu Jaume I el 1245. Feta la conquesta, el bisbe d’Albarrasí Pedro Garcés organitzà religiosament la ciutat, però el rei Jaume, a qui no plaïa la seva subjecció a Toledo, manà al bisbe de València Arnau de Peralta (1243-47) que recuperés per la força l’església de Sogorb (1248). Portat el plet a Roma, començà per al bisbe d’Albarrasí una llarga odissea que intentà d’acabar el papa Alexandre IV (1259) fusionant les diòcesis de Sogorb i Albarrasí. L’execució de la sentència, la feu per la força el bisbe Pere Ximénez de Segura, que el 1273 ocupà militarment l’església de Sogorb i n’expulsà els clergues valencians que la regien. El mateix any es feu una concòrdia amb el bisbe de València sobre la restitució del territori que envoltava la ciutat, que sols es reduïa a quatre poblacions i que fou ampliat amb nous pactes els anys 1347 i 1351, després que el bisbat d’Albarrasí-Sogorb se separà de Toledo i s’uní al nou arquebisbat de Saragossa (1318). Així continuà la diòcesi fins que el 1577 el papa Gregori XIII desmembrà Sogorb d’Albarrasí. La primera fou unida a la província eclesiàstica de València i la segona a la de Saragossa. L’accidentada història inicial de Sogorb fou causa que l’organització interna i del capítol no es dugués a terme fins després del 1273. Inicialment hi havia un sol capítol entre Sogorb i Albarrasí, amb un sol degà, tresorer i xantre, però amb dos ardiaques i sis canonges a cadascuna de les dues catedrals. El 1358 es creà un ardiaca per a Alpont i l’any següent es crearen quatre nous oficis canonicals a la catedral de Sogorb, restant amb un total de setze. Amb motiu de l’erecció del bisbat independent de Sogorb hom intentà de crear quatre nous canonicats, però llur nombre oscil·là sempre entre setze i vint, que el concordat del 1851 fixà en setze canonges i dotze beneficiats. La història de la diòcesi dels s. XV i XVI és marcada pels plets senyorials, els conflictes amb la cartoixa de Valldecrist i els resultats de la forçada conversió i després expulsió dels moriscs. Durant el s. XVII augmentà el nombre de convents, en especial dels jesuïtes. El 1771 s’instal·là definitivament el seminari, a l’antic col·legi dels jesuïtes (expulsats el 1767), i poc després el bisbe Gómez de Haedo (1783-1808) renovà i consagrà la catedral i fundà l’hospital (1786) i altres obres de caritat i docents. Després dels desordres de la guerra de 1808-14, la seu episcopal romangué vacant durant els anys de la primera guerra Carlina. Del 1847 al 1864 el bisbe Canubio procedí a la reorganització de la diòcesi i de la vida religiosa. A la fi del s. XIX el bisbe Aguilar fundà el col·legi de Sant Josep per a seminaristes pobres, el convent de franciscans, diversos centres d’ensenyament, associacions de pietat i la Caixa d’Estalvis de Sogorb. En aquests anys es consolidà també el culte a la Mare de Déu de la Cova Santa. Perdurà fins a la creació del nou bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana.
Episcopologi de Sogorb
| bisbe | període | lloc de naixement |
|---|---|---|
bisbes d’Albarrassí |
||
| Martín | 1172-1212 | |
| Hispano | 1213-1215 | |
| Juan Gil | 1215-1223 | |
| Domingo | 1223-1235 | |
| Guillermo | 1235-1236 | |
| Gimeno | 1237-1245 | |
bisbes de Sogorb-Albarrassí |
||
| Arnau de Peralta (bisbe de València) | 1243-1243 | |
| Pedro Arguidio | 1246-1259 | |
| Martín Álvarez | ||
| Pere Ximénez de Segura | 1273-1277 | Terol (Navarra) |
| Miguel Sanchis | 1278 | Navarra |
| Pero Sacosta | 1278 | Daroca (Aragó) |
| Aparicio | 1288-1302 | Atienza (Castella) |
| Antonio Muñoz | 1302-1318 | Salamanca (Castella) |
| Sanç d’Ull | 1319-1357 | El Real (Navarra) |
| Elies | 1357-1363 | Perigús (Occitània) |
| Joan de Barcelona | 1363-1370 | Catalunya |
| Ènnec de Vallterra | 1370-1387 | València |
| Diego de Heredia | 1387-1400 | Saragossa |
| Francesc Riquer i Bastero | 1400-1409 | Barcelona |
| Juan de Tauste | 1410-1428 | Aragó |
| Francesc Aguiló | 1428-1437 | València |
| Jaume Girald | 1437-1445 | Catalunya |
| Gisbert Pardo de la Casta | 1445-1455 | |
| Lluís Joan del Milà i de Borja, cardenal | 1455-1461 | Xàtiva (Costera) |
| Pere Baldó | 1461-1474 | València o Albarrassí |
| Bartomeu Martí, cardenal | 1474-1498 | Xàtiva (Costera) |
| Joan Marrades | 1498-1500 | València |
| Gilabert Martí | 1500-1530 | Alzira (Ribera Alta) |
| Gaspar Jofré de Borja-Llançol de Romaní i Calataiud | 1530-1556 | València |
| Juan de Muñatones | 1556-1571 | Briviesca (Castella) |
| Francisco Soto de Salazar | 1571-1576 | Àvila (Castella) |
| Joan Baptista Pérez | 1592-1597 | València |
| Gil Roís de Liori | 1577-1583 | Gandesa (Terra Alta) |
| Francesc Sancho | 1577 | Morella (Ports) |
| Martín Salvatierra | 1583-1592 | Vitòria (Àlaba) |
| Feliciano de Figueroa | 1597-1610 | Bornos (Andalusia) |
| Pere Genís de Casanova | 1610-1636 | València |
| Joan Baptista Pelliser | 1636-1638 | València |
| Diego Serrano Sánchez | 1639-1653 | Chillón (Andalusia) |
| Francesc Gavaldà | 1653-1661 | Cabanes (Plana Alta) |
| Anastasi Vives de Rocamora | 1661-1672 | Oriola (Baix Segura) |
| Josep Sanxis i Ferrandis | 1673-1680 | València |
| Crisòstom Roio de Castellví | 1680-1691 | València |
| Antoni Ferrer i de Milà | 1692-1707 | València |
| Rodrigo Marín Rubio | 1708-1714 | Tijola (Andalusia) |
| Diego Muñoz Vaquerizo | 1714-1730 | Pinto (Castella) |
| Francisco de Cepeda y Guerrero | 1732-1748 | Cadis (Andalusia) |
| Francisco Cuartero y Lumbreras | 1748-1750 | Tabuanca (Aragón) |
| Pedro Fernández de Velarde | 1751-1757 | Cortes (Castella) |
| Blas de Arganda | 1758-1770 | Arganda (Castella) |
| Alonso Cano | 1770-1781 | Mota del Cuervo (Castella) |
| Lorenzo Lay y Anzano | 1781 | Osca (Aragó) |
| Lorenzo Gómez de Haedo | 1783-1808 | Valle de Carranza (Biscaia) |
| Lorenzo Alguero | 1815-1816 | Valldolid (Castella) |
| Francisco de las Dueñas y Cisneros | 1816-1822 | Castella |
| Vicente Ramon García (preconitzat) | Castella | |
| Julián Sanz Polanco | 1825-1837 | Campo Real (Castella) |
seu vacant |
||
| Domingo Canubio Alberto | 1847-1864 | Jerez de la Frontera (Andalusia) |
| Joaquín Hernández Herrero | 1866-1868 | Alpont (Serrans) |
| Josep Lluís Montagut i Rubio | 1868-1875 | Albaida (Vall d’Albaida) |
| Mariano Miguel Gómez | 1876-1881 | Cervera del Pisuerga (Castella) |
| Francesc d’Assís Aguilar i Serrat | 1881-1889 | Manlleu (Osona) |
| Manuel Cerero Soler | 1900-1907 | Puerto Rico |
| Antoni Maria Massanet i Verd | 1907-1911 | Palma (Mallorca) |
| Lluís d’Amigó i Ferrer | 1913-1934 | Massamagrell (Horta) |
| Miquel Serra i Sucarrats (administrador apostòlic) | 1936 | Olot (Garrotxa) |
| Ramon Santaüja i Marcè | 1944-1950 | Banyeres del Penedès |
| Josep Pont i Gol | 1951-1960 | Bellpuig d’Urgell |
bisbes de Sogorb-Castelló de la Plana |
||
| Josep Pont i Gol | 1960-1970 | Bellpuig d’Urgell |
| Josep Maria Cases i Deordal | 1972-1996 | Santa Eulàlia de Riuorimer (Osona) |
| Joan Antoni Reig i Pla | 1996-2006 | Cocentania (Comtat) |
| Casimiro López Llorente | 2006- | Osma (Sòria) |