Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hittites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
Benigembla
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, a la conca alta del riu de Gorgos (o riu de Benigembla
), que travessa el terme en direcció oest-est encaixat entre la serra de Laguar i les muntanyes de coll de Rates.
Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de…
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement s X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la…
Santa Eugènia del Gomar
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès).
La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella…
Miramar
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (660 m alt.) del municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp).
És situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar , sector de la Serralada Prelitoral, entre el coll de Lilla i l’estret de Cabra que la separa de la serra del Cogulló, que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros Aspecte del poble de Miramar © Alberto González Rovira La seva antiga església parroquial de traça romànica fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan segle XIX Dedicada a Sant Mateu, té una nau, absis sobrealçat, porta amb arquivolta amb motius geomètrics i espadanya Dominava el lloc el…
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d'Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i FenolledaL’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
Torre-xiva
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins la zona de llengua castellana del País Valencià.
S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a…
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer…
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer però, …