Resultats de la cerca
Es mostren 157358 resultats
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu
Cal Torres
Cal Torres (Balsareny)
© C.I.C. Moià
Ca la Mònica
Ca la Mònica (Balsareny)
© C.I.C. Moià
la Rabeia

Cal Rabeia (Balsareny)
© C.I.C.-Moià
Ca l’Obradors
Ca l’Obradors (Balsareny)
© C.I.C.-Moià
Masia
Mas del municipi de Balsareny (Bages), al SW del veïnat de la Rabeia.
l’Ambròs Vell

Ca l’Ambròs Vell (Balsareny)
© C.I.C.-Moià
Masia
Mas del municipi de Balsareny, situat al NE de la colònia de la Rabeia, a l’altra riba del Llobregat.
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
la Maçana

Masia de la Maçana, Fonollosa
© C.I.C.-Moià
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’arxiu Gavín…
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina