Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Òlbia
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Escítia, fundada vers la meitat del s VII aC pels milesis a la costa NW de la mar Negra.
Esdevingué ràpidament un nucli comercial important, gràcies a l’intercanvi de productes entre grecs i escites El 331 aC els exèrcits d’Alexandre el Gran intentaren de conquerir-la i no ho aconseguiren Caiguda en decadència al s III aC, passà al control de Mitridates VI del Pont Els romans la declararen ciutat lliure i, a l’època dels Severs, fou inclosa en la Mèsia inferior El 250 fou presa i destruïda pels gots Les excavacions, iniciades per Rússia a partir de l’any 1901, han aportat un extraordinari material arqueològic del s VII aC i dels següents escultures, inscripcions,…
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
San Gimignano
Rick Payette (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat de la Toscana, Itàlia, a la província de Siena, enfilada en un turó pliocènic de 332 m que domina la vall de l’Elsa.
Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…
Barinas
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El…
Colmar
Capital del departament de l’Alt Rin, Alsàcia, França, situada als contraforts dels Vosges.
Nucli industrial destilleries, cerveseria, indústries tèxtil, alimentària, impremta i rellotgeria i nus de comunicacions carretera, ferrocarril És vora el canal de Jolelbach, que comunica amb el del Roine al Rin Fundada el 833 per Lluís el Piadós, durant l’edat mitjana formà part de la monarquia franca, i el 1226 esdevingué una ciutat imperial lliure Ocupada pels suecs en la guerra dels Trenta Anys, fou annexada a França per Lluís XIV el 1672 El 1871 passà a Alemanya, i fins el 1918 no retornà a França Posseeix l’església de Saint-Martin 1237-1366 i nombrosos edificis dels s XIV…
Ascoli Piceno
Ciutat
Capital de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia, situada a la confluència dels rius Tronto i Castellano.
És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou…
estació d’esquí d’Aransa
Arxiu Aransa
Esquí
Estació d’esquí nòrdic de la comarca de la Baixa Cerdanya, al vessant sud dels Pirineus.
Situada a 1480 m d’altitud, és envoltada de pics propers als 3000 m Fou inaugurada el 1987 i s’hi organitzen diferents competicions com la Copa Catalana i la Copa d’Europa de raquetes de neu o la Copa Catalana d’esquí de muntanya La Unió Excursionista Urgellenca també hi organitza la prova Traça Muga, que consta de proves populars d’esquí de muntanya i de raquetes de neu També s’hi disputa la Marxa Pirineus, competició popular d’esquí de fons amb tècnica lliure que s’inicia a l’estació d’esquí nòrdic de Lles i acaba a la d’Aransa En el mateix recorregut es diputen els Campionats…
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un punt de…
Ratisbona
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a l’Alt Palatinat, vora el Danubi.
Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina