Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d’Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l’W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d’Anoia El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant Salvador de la Calçada, la…

La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…

Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…

La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…

La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…

Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…