Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Bulgària
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES019_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…
els Prats de Rei
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098872.jpg)
Els Prats de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…
Bigues i Riells del Fai
Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, que travessa el sector W del terme després del seu aiguabarreig amb el Rossinyol.
Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la part S té el…
Piera
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs,…
Sèrbia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/serbia.jpg)
Catedral de Sant Sava a Belgrad, capital de Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…
la Riba
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098757.jpg)
La Riba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades La seva església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd,…
Torà
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb el Solsonès i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca L’antic terme de Torà s’estén preferentment…
Tàrrega
Vista aèria del nucli de Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina