Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
So N’Oleo
Urbanització
Urbanització del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de so n’Oleo (o de ço n’Oleo).
So N’Espanyolet
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina.
Forma, juntament amb Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria l’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida des del començament als teatins
So N’Armadans
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno).
El sector més pròxim al port duu el nom de So N'Alegre La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina Vora la mar fou construït l’Auditòrium És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera Ha donat nom a una revista literària castellana Papeles de Son Armadans
So N’Anglada
Barri
Barri del municipi de Palma (Mallorca), al N del nucli de sa Vileta.
So N’Ametler
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NE del nucli urbà, entre els barris des Viver i es Rafal, la carretera d’Inca i el límit amb el terme de Marratxí, que el separa des Pont d’Inca.
El 1938 s’inicià la construcció de l’església parroquial en terres de son Gibert
So N’Alegre
Barri
Barri residencial i turístic de Palma (Mallorca), a ponent de la ciutat, contigu a So n’Armadans.
Sonarrossa
Caseria
Caseria del municipi de Sencelles (Mallorca ), prop de Biniali; el nom recorda l’antic terme musulmà de Canarrossa
.
Unha
Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
Viella
Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
Novelda
Vista aèria de la ciutat de Novelda
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat al corredor d’enllaç que travessa les serres subbètiques valencianes aprofitat pel tram mitjà del Vinalopó i pels camins i el ferrocarril, que el flanquegen.
El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…