Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
presa Adolfo López Mateos
Embassament
Presa del riu Humaya, a l’estat de Sinaloa (Mèxic), construïda el 1963.
Amb una alçària de 105,50 m, tanca un embassament de 3087 hm 3 de capacitat útil
Sant Gallard
Poble
Poble del municipi de les Piles (Conca de Barberà), a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins el 1957 pertangué al bisbat de Vic des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció, als senyors de Queralt al s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
castell de Tornamira

Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Sant Joan de Sineu
Sant Joan de Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de Mallorca.
Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme es Cugulutx 185 m alt, al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre 255 m, limítrof amb Sineu, puig de Bonany 317 m, ja dins Petra Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha el 72% del terme de les quals 2574 ha el 89,5% de la terra útil eren cultivades Predominen els cultius dels cereals 1766 ha, d’alt rendiment, i els fruiters de secà…
Sant Lluís
Sant Lluís, a Menorca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria…
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’…
Sant Joan de Labritja
Sant Joan de Labritja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió Les activitats…
Santa Margalida
Municipi
Municipi del NE des Pla de Mallorca.
És inclinat cap a la badia d’Alcúdia, la plataforma miocènica des Pla, molt baixa en alguns sectors, hi és recoberta d’alluvions quaternaris, aportats pels torrents de son Bauló Real i na Borges, el més important i partioner amb el terme d’Artà També són quaternàries les platges sorrenques Aquests terrenys convenen a les pinedes de pi blanc, que cobreixen la costa 1 191 ha El 1982 la terra útil ocupava 7 357 ha el 86,7% del terme, de les quals 4 687 ha el 63,7% de la terra útil eren conreades Els principals conreus eren els herbacis 3 079 ha i els fruiters de secà 1 588 ha, ametllers,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina