Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
illes Aleutianes
Arxipèlag
Arxipèlag pertanyent a Alaska, EUA, que separa la mar de Bering de l’oceà Pacífic.
Comprèn unes 150 illes i illots volcànics que, formant un arc semicircular, prolonguen la península d’Alaska en direcció a la de Kamčatka Enclou el grup de les Fox Unimak, Unalaska, Umnak, on viu la major part de la població, i Andreanof, Rat i Near Les illes del Comandant, situades a l’extrem occidental són, des del punt de vista geogràfic, part de les Aleutianes, bé que administrativament pertanyen a Rússia El clima és fred, nebulós i humit La seva població viu de la pesca principalment foques, de la ramaderia ovina i de la cria d’animals de pells precioses Una…
conca de les Aleutianes
Accident litoral de l’estat d’Alaska (EUA).
Alaska Highway

L’Alaska Highway
Xarxa viària
Carretera que comença a Dawson Creek, Colúmbia Britànica (Canadà) i arriba fins a Fairbanks (Alaska).
La construcció començà l’any 1942, que els japonesos envaïren les illes Aleutianes, i fou usada com a carretera militar no fou oberta al tràfic comercial i turístic fins el 1948 Aquesta carretera rep també el nom d' Alcan
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són…
illes Andreanof
Arxipèlag
Illes dels EUA, al centre de l’arxipèlag de les Aleutianes.
Les illes principals són, d’oest a est, Tanaga, Kanaga, Adak, Atka i Amlia La vegetació de tundra permet l’existència de ramaderia ovelles i caça guineus Bases militars installacions d’Adak construïdes després de la Segona Guerra Mundial
Adak

Vista de la localitat d'Adak (Alaska)
Localitat
Localitat de l’estat d’Alaska (EUA), situada a les illes Aleutianes.
És la municipalitat més occidental dels Estats Units d’Amèrica, i més meridional d’Alaska
Attu Island

Estació científica a Attu Island (Alaska)
Illa
Illa de l’estat d’Alaska (EUA), la més occidental de les illes Aleutianes.
Hi ha una base científica Es troba a 1700 km de distància de la part continental
Atka

Vista de la localitat d'Atka (Alaska)
Localitat
Localitat de l’estat d’Alaska (EUA), situada en una de les illes de les Aleutianes.
Alaska

Alaska. Port de Seward
© Fototeca.cat - Corel
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a l’W del Canadà, a l’extrem nord-occidental de l’Amèrica del Nord.
La capital és Juneau L'estat és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N la costa meridional, els altiplans de l’interior i el cinturó àrtic La costa meridional entre la costa pacífica i la frontera canadenca s’estén en una franja d’uns 20 km d’amplada Panhandle, ‘mànec de paella’, retallada per fiords i amb nombroses illes arxipèlag Alexander, constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l’erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica Cobreixen el terreny boscs d’avets i d’altres coníferes Tongass National Forest, on habiten l’os…
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…