Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Armanyac
Regió històrica de Gascunya, Occitània, a la conca d’Aquitània, que forma actualment, en bona part, el departament francès de Gers.
És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i…
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
comtat de Fesenzac
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya amb capital a Vic de Fesenzac.
Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140
vescomtat de Lomanha
Geografia històrica
Antic territori senyorial de Gascunya, Occitània, comprès en els actuals departaments francesos de Tarn i Garona i Gèrs.
Vescomtat des del segle X, el 1325 fou incorporat al comtat d' Armanyac
Brulhès
Territori de l’Agenès (Guiena), a Occitània, centrat a Lairac.
Al segle XI formà un vescomtat dependent del comtat d’Agenès, que al segle XIII passà al vescomtat de Bearn i posteriorment al comtat d’Armanyac
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu…
baronia de Montcada
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona
Auch
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, Capital del departament del Gèrs, França.
Antiga ciutat ibèrica dita Elimberrum, capital dels ausci , un dels grups del poble aquità Sota els romans els quals la sotmeteren el 56 aC, prengué el nom d' Augusta Ausciorum Cristianitzada al segle III, fou devastada pels sarraïns diverses vegades El seu bisbat, fundat al segle VI, esdevingué arquebisbat al segle IX i els titulars foren primats d’Aquitània fins l’any 1789 A la fi del segle VIII substituí Èlusa com a capital de la regió que posteriorment s’anomenà Armanyac Cap al 1716 esdevingué la seu d’una generalitat
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’Armanyac…
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…