Resultats de la cerca

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

Nus de comunicacidons Indústria Bisbat catòlic Catedral dels s XV-XVI Des de mitjan s XIV fins al 1523 fou residència dels comtes de Borbó, i fins el 1789 capital del Borbonès

Neix a la Maure de Gardille i el seu curs, a través de gorges i planes, drena l’Alvèrnia i el Borbonès El cabal és irregular Rep l’Alagnon, el Dore i el Sioule

La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…

Important centre turístic i estació balneària d’aigües termals, té indústries d’embotellament i distribució de l’aigua, farmacèutiques i de cosmètics En pren el nom una aigua mineral aigua de Vichy Celebrada ja pels romans, els quals l’anomenaven Aquae Calidae , fou una de les estacions termals més visitades, sobretot a partir del s XVIII, i encara més durant l’època de Napoleó III Durant la Segona Guerra Mundial fou seu del govern del mariscal Pétain govern de Vichy

És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais…