Resultats de la cerca

Situada a la riba dreta del Congo, vora el llac Stanley-Pool, s’estén sobre una sèrie de terrasses escalonades, al centre de les quals hi ha els barris administratius i residencials La ciutat ha crescut per aglutinació, i als seus extrems han estat creades una sèrie de localitats Poto-Poto, Bacongo i Moukondji-Ngouaka, nuclis formats per carrers en quadrícula i habitats en gran part pels nous immigrants de la resta del país peons, petits comerciants i menestrals La principal funció urbana de Brazzaville és l’administrativa També és centre comercial i industrial, amb un port sobre el Congo,…

La capital fou Brazzaville

Al centre nord es troba la gran illa de Mbamou, i a la part inferior hi ha, a la riba dreta, la capital del Congo, Brazzaville, i a la riba esquerra la de la República Democràtica del Congo, Kinshasa

La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…

Situada en el baix Congo, s’estén al llarg de la vora esquerra del riu, davant Brazzaville i a tocar del llac Pool Malébo Fundada el 1881 per HM Stanley, és capital de l’estat des del 1926, any en què s’inicià un gran creixement demogràfic des del 1955 290277 h al 1965 gairebé es duplicà la població, la qual superà el milió d’habitants el 1969 Al N hi ha el barri industrial i comercial i el nucli residencial més important barris de Kalima i Kintambo i al S els barris obrers És un port fluvial molt important Té indústria tèxtil, mecànica i cervesera El ferrocarril i la carretera…

La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…

La geografia física El país és format per un gran altiplà de materials paleozoics, d’una altitud que oscilla entre 610 i 914 m, que constitueix un interfluvi entre les conques del Congo i del Txad Al NE s’aixequen els massissos dels Mongos i de Tondou, que arriben als 1400 m d’altitud Al NW es troben els monts Karé, on es dreça el cim més elevat del país, el mont Gaou 1420 m El clima és subequatorial a la part meridional del país, amb una temperatura mitjana anual de 26,7°C i una oscillació anual molt petita l’oscillació diària, per contra, és elevada entre 8,3°C i 11,1°C La pluviositat és…

La geografia física El relleu, poc variat, és molt pla, amb lleugeres ondulacions només al SE el terreny té petites elevacions formades pels contraforts del Fouta Djalon Les costes baixes i arenoses són regulars fins a la península del Cap Verd, on són abruptes i retallades Els rius principals són el Senegal, que forma la frontera amb Mauritània, el Gambie, que flueix per Senegal abans de penetrar a Gàmbia, i el Casamance al S El clima és calorós i humit amb alternança regular d’estacions humides i seques Les temperatures, altes, amb dèbil oscillació tèrmica estacional Dakar, 21,1° pel gener…

Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…