Resultats de la cerca

Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja…

La capital és Corint

La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del…

Té 200 km de llargada des de la frontera amb Albània fins al golf de Corint La componen materials secundaris i terciaris, plegats, especialment calcaris Constitueix la divisòria de les aigües entre l’Adriàtica i l’Egea Amb altures superiors als 2 000 m, la màxima es troba al N Smolakis, 2 632 m Explotació forestal i ramaderia durant l’estiu

La capital és Làmia Altres ciutats importants són Levàdia, Amfissa i Calcis Fins el 1987 la regió incloïa els nomoí de l’Àtica i d’Etòlia-Acarnània S'estén, d’W a E, des de la part meridional del Pindos fins a Eubea, a la mar Egea Al N limita amb la Tessàlia, i al S amb el golf de Corint i la regió de l’Àtica

Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir

Devastada a l’època hellenística, fou abandonada per ordre d’August Es conserven restes de les muralles i del temple d’Àrtemis Segons la mitologia grega, Àrtemis, ofesa per Eneu, senyor de Calidó, envià al país el senglar de Calidó , el qual fou mort per Meleagre