Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Dordonya

Cabanes de pedra de Breuil (Saint-André-d'Allas, Dordonya)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…
la Dordonya
Riu
Riu d’Occitània que neix a Lo Puèi de Sancí, al Massís Central (490 km).
El curs alt, aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, flueix en direcció NE-SW i rep, entre els afluents, el Marona i el Cera, tots per l’esquerra Al curs mitjà i baix segueix la direcció est-oest a través de la Guiena l’afluent principal del curs mitjà és el Vesera, i del curs baix, l’Eila, ambdós per la dreta Els nuclis de població més importants per on passa el riu són Brageirac i Liborna, aquest darrer a la confluència amb l’Eila En el Bec d’Ambès s’uneix amb la Garona i forma l’estuari de la Gironda, on la marea arriba a penetrar fins a 161 km És de règim nivopluvial, i és…
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
Vesera
Riu
Riu del Llemosí, Occitània, afluent de la Dordonya per la dreta (192 km).
Neix al sector NW del Massís Central, i desguassa a la Dordonya aigua avall de Briva
Liborna
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, al departament de la Gironda, França.
Situada a la confluència de l’Isla i la Dordonya, té foneries, indústria del calçat i vins escollits Hi ha un museu arqueològic important i monuments arquitectònics del s XV l’església i XVI la casa de la ciutat
Nova Aquitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània
Brageirac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de Dordonya, França, situada vora el riu Dordonya.
Mercat agrícola bolets, fruita, vi de Pech Armand i de Monbasalhac, és seu d’un institut d’experimentació del tabac i un nucli industrial indústria alimentària, utillatge agrícola, proveït per la hidrocentral de Teulhèras
Comba-Capèla
Prehistòria
Jaciment prehistòric d’Occitània, prop de Montferrand (Dordonya).
El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La…
monestir d’Espirà de l’Aglí
Aspecte de la capçalera de l’antiga església del monestir d’Espirà de l’Aglí de mur en marbre blanc i gris fosc; al fons, el campanar (segle XI)
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà), actual parròquia d’Espirà de l’Aglí, fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar.
L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…