Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Ely

La catedral d’Ely
Ciutat
Ciutat del Cambridgeshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, a a la vora de l’Ouse.
El principal monument és la catedral, que té la nau d’estil normand 1090-1130 el cimbori fou reconstruït per Alan de Walsingham 1322-28 sobre base octogonal la capella de la Mare de Déu 1321-49, annexa a la catedral, és una obra mestra del gòtic florit
Dieppe
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a l’Alta Normandia, França.
És situada a la vora de la Mànega, on hi ha el port pesquer i comercial És un nucli industrial indústria química, ceràmica, alimentària i construcció naval Entre els seus monuments es destaca el castell, fortalesa construïda per a la defensa contra els anglesos 1433, l’església de Saint-Jacques s XIII al XVI, d’estil gòtic florit, i l’església de Saint-Rémy s XVI i XVII
Douai
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, situada a la vora del riu Scarpe, en una important conca hullera.
Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…
Nájera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, drenat pel Najerilla, afluent de l’Ebre.
Conreu de cereals, vinya i bleda-rave Bestiar de llana Indústria alimentària i de mobles Conserva l’església de Santa María la Real segle XV, de tres naus, amb capelles rectangulars i creuer, i un claustre important, d’estil gòtic florit segle XVI, amb ornamentació plateresca És el panteó dels reis i prínceps de Lleó i de Navarra A l’edat mitjana, la població fou seu d’esdeveniments històrics importants Pere I de Castella hi derrotà el seu germanastre Enric II de Trastàmara 1367 Anys més tard 1451, Carles d’Aragó, príncep de Viana, hi celebrà una entrevista per negociar amb Joan…
Amboise
Vista del castell d’Amboise, construït pel rei de França Carles VIII entre els anys 1492 i 1498
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del departament d’Indre i Loira, a la regió de la Turena, França, vora el Loira.
Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que limiten el cos…
palau de la Generalitat de Catalunya
Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.
Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el…
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…