Resultats de la cerca

Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges, posteriorment integrada…

Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena

El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790

Situada al Massís Central, és formada per altiplans cristallins i és drenada pel Cher i el seu afluent, el Tardes El principal recurs econòmic és la ramaderia bovins Les ciutats més importants són Evaus, Montluçon i Gueret

Neix prop de Sornac Llemosí, passa per Llemotges, després de rebre el Taurion, i penetra al Poitou, on, després de passar per Châtellerault, rep les aigües de la Cruèsa en francès Creuse i desguassa al Loira després de Chinon, a la Turena

Neix al Llemosí i rep per l’esquerra el Tardoire, i per la dreta el Seugne Des de Tomnay-Charente és navegable, i desemboca a l’oceà Atlàntic, al golf de Biscaia, davant l’illa d’Oloron, on forma un ampli estuari

Comprenia els departaments de Charente, Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena La capital era Poitiers Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives occitanes d'Aquitània i el Llemosí en la regió de Nova Aquitània

La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània

Situada a la riba de la Corresa, té fabricació d’armes i d’instruments musicals i indústria elèctrica, tèxtil i alimentària És seu episcopal, i entre els monuments medievals que conserva es destaca la catedral s XII-XIV

És un centre administratiu i mercat agrícola i ramader, i té tallers d’orfebreria i de joieria