Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals…

La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa …

L’extens terme és molt accidentat Cabeçó de l’Or 1 109 m alt, al SW la serra de la Grana 1 092 m, a l’W la serra de l’Aguilar 908 m, al N els tossals de Carcondo 530 m, de Mecaroves 559 m, al S l’aspre Racó de Cortès 627 m, al SE Les tres primeres serres tanquen la conca del riu de Relleu , que neix als vessants orientals de la serra dels Plans, travessa el terme de la Torre de les Maçanes Alacantí i el de Relleu en direcció NW-SE i conflueix al riu de Sella dins el d’Orxeta a la seva confluència amb el barranc de Marrulles que neix al Cabeçó fou bastit el 1776 el pantà de Relleu , ampliat el…

És situat a la costa, al fons de la rada de Moraira , oberta entre el cap blanc i la punta de Moraira promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de costa espadada que des del cap de la Nau pren la direcció NE-SW Es conserva el castell , o fort de Moraira , de petites dimensions, edificat a la fi del segle XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira Al voltant d’aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels,…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el segle XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del segle XIX i fins el 1960 la…

El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…

És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest MarinaBaixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella MarinaBaixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina…

Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la MarinaBaixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i…

Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II de Castella fort de Bèrnia per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la MarinaBaixa