Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Riga
Ciutat
Capital de Letònia.
Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…
golf de Riga
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes de Letònia i d’Estònia.
Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga
Dvina Occidental
Riu
Riu del NW de la plana russa (1 020 km de longitud i 87 900 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj Rússia, passa per Vitebsk, Polock, Daugavpils i Riga, i desemboca a la mar Bàltica, al golf de Riga Letònia
Letònia

Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita al N amb Estònia, al S amb Lituània, a l’E amb Rússia i Bielorússia, i a l’W és banyat per la mar Bàltica; la capital és Riga.
La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria…
Gauja
Riu
Riu de Letònia (460 km de longitud i 8 900 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Vidzeme i desguassa al golf de Riga, al N del port homònim Les seves valls són riques en boscs
Berezina
Riu
Riu de Bielorússia, afluent del Dnièper per la dreta (613 km de llargada i 24.500 km2 de conca).
Roman glaçat de desembre a abril, i és navegable els primers 500 km Passa per Borisov, Berezino i Brobrujsk i desguassa al Dnièper al nord de Rečica El canal de Berezina , actualment en desús, fou construït al començament del segle XVIII per al transport de fusta de Minsk a Riga
Ventspils
Ciutat
Ciutat de Curlàndia, a Letònia.
Situada a la riba esquerra del Venta, a 2 km de la mar Bàltica, és un port important serveix d’avantport de Riga durant els mesos d’hivern hi arriba l’oleoducte del Volga-Urals Antic empori teutònic 1242, el seu port creat el 1642 fou pròsper mentre durà el ducat de Curlàndia El comerç fou reprès amb l’obertura d’una línia fèrria directa a Moscou 1904
Livònia
Regió
Regió que ocupa la part S d’Estònia i el N de Letònia.
Situada entre el golf de Riga, a la mar Bàltica, i el llac de Peipus, d’W a E, és limitada al sud pel riu Dvina Daugava, que desemboca al golf de Riga, centre històric de la regió Habitada pels livonians, poble finoúgric, al sXI fou sotmesa a la influència eslava, i cap a mitjan sXII els germànics iniciaren la conquesta dels territoris de Curlàndia, Zemgale i centre i S d’Estònia, els quals anomenaren Livònia Responent a la crida dels papes Celestí III i Innocenci III, per a sotmetre les tribus indígenes al cristianisme, els croats alemanys, organitzats en l’orde dels cavallers portaespases,…
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia