Resultats de la cerca

Arriba pel N fins a l’Albufera, i limita en aquest sector amb l’estany de la Plana unit a l’Albufera, que desguassa a la mar per la gola del Perelló, on s’inicia la platja sorrenca del mateix nom, continuada vers el S per la de les Palmeres i la del Mareny de les Barraquetes, fins al límit amb el terme de Cullera Excepte la petita elevació de la muntanyeta dels Sants 27 m alt, formada per roques del Cretaci, tot el territori és format per alluvions del Quaternari, producte del rebliment d’un sistema lacustre l’Albufera n'és un residu originat per una barra litoral a la fi de la darrera…

La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles,…

El terreny, pla i alluvial, és travessat per nombroses séquies, en part derivades de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles, que reguen tots els conreus, que ocupen la totalitat del terme Tradicionalment, l’arròs ha estat el conreu intensiu, però ha anat essent substituït gradualment pels tarongers Té una escassa ramaderia d’ovins i no hi ha cap mena d’activitat industrial Cresqué considerablement fins el 1950, i després s’estabilitzà L’activitat agrícola es complementa actualment amb el treball a la construcció i els serveis, exercits sobretot a la veïna Sueca El poble 994 h agl 2006,…

El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers

A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç

Era una antiga alqueria islàmica

Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament

Fundada pels danesos 1223 i successivament germànica, russa i sueca, fou represa per Pere el Gran 1704 El 1918 formà part de la república d’Estònia La ciutat vella, amb edificis sobretot del segle XVII, fou destruïda durant la Segona Guerra Mundial

Antiga pedania del municipi de Sueca, des del 1999 està definida com a entitat d'àmbit territorial inferior al municipi EATIM L'Ajuntament té la seu a la Casa Carots La localitat és dins del parc natural de l'Albufera de València