Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les…
Vila Real
Divisió administrativa
Districte de Portugal.
La capital és VilaReal 49 928 h est 2002
Almassora
Municipi
Municipi de la Plana Alta situat 4 km al S de Castelló, a la riba esquerra del Millars, riu que separa la Plana Alta de la Plana Baixa i és el límit municipal amb Vila-real i Borriana.
El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció taulellets, mosaic…
Solades
Despoblat
Despoblat del municipi de Vila-real (Plana Baixa), al SE de la ciutat.
la Plana Baixa
Comarca del País Valencià, la més meridional de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…
Pinella
Partida
Partida del municipi de Vila-real (Plana Baixa), a l’W de la ciutat.
les Alqueries de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, a la dreta del riu de Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de l’estació de Borriana.
El municipi es constituí el 1985 per segregació de Vila-real L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, especialment el conreu de taronges i secundàriament d’hortalisses L’origen del municipi fou una partida d’uns 12km 2 , a la qual donaren nom les antigues alqueries de Bellaguarda , Bonastre i Malretorn Hi passa el ferrocarril, la carretera i l’autopista de Barcelona a València
el Millars
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de VilaReal i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o…
pla Redó
Caseria
Partida
Partida i caseria (6h diss [1970]) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), al límit amb el terme de Betxí.