Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Città di Castello
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a les ribes del Tíber.
Té indústria d’acers, tèxtil, maquinària i ciment Conserva diversos edificis notables del Renaixement, com el Palazzo Vitelli della Cannoniera, la catedral 1356, però amb l’interior renaixentista i el Palazzo Comunale
Saint-Étienne
Ciutat
Capital del departament del Loira, al Roine-Alps, França.
Gran centre miner hulla, entorn del qual ha estat creada una metallúrgia avui especialitzada en la fabricació d’acers d’alta qualitat per a màquines de precisió, armes, etc Centre d’ensenyament superior Université de Saint-Étienne, fundada el 1969
Guiyang
Ciutat
Capital del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És situada a la vora del Nanming He, tributari del Iang-Tsé El fet d’ésser centre de vies de comunicació hi afavoreix el creixement industrial Hi ha una gran planta siderúrgica que subministra acers a la indústria local de fabricació de maquinària i eines Té jaciments de bauxita al N de la ciutat, la qual ha esdevingut darrerament un important centre de producció d’alumini Té indústria química productora d’adobs, fabricació de pneumàtics, productes tèxtils, vidre, paper i altres articles de consum És centre cultural, amb universitat
Anshan
Ciutat
Ciutat de la província de Liaoning, a la Xina.
Situada a la fèrtil plana de Manxúria, de clima continental, la ciutat, més que un centre agrícola, ha esdevingut un important centre miner i metallúrgic, per raó de la seva proximitat a dipòsits d’hematites roges Les primeres foneries hi foren establertes el 1918 per la companyia ferroviària de la Manxúria del Sud, i el 1932, amb la creació de l’estat de Manxukuo, foren incrementades i passades a la companyia d’acers Showa, que durant la Segona Guerra Mundial fou presa pels japonesos com una de les seves principals acereries El 1948 fou ocupada per les forces de la República…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…