Resultats de la cerca

Consta com a comanda des d’abans del 1190 Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres Des del s XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga

Fou reemplaçat entre els anys 1919 i 1920 per un castell o mansió de tipus modernista i eclèctic, obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina Té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte

Hi ha adjunta l’església romànica Sant Martí, de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes Al s XVII passà a dependre dels canonges d’Elna

La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup , aturonada, que defensava la costa És esmentada des del s XIII A mitjan s XVII fou adquirida pels frares mercedaris, que hi restaren fins el 1835 El 1849 fou adquirida per Joan Samà des del 1939 és dels Bertran i Güell

Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar , on és venerada la Mare de Déu de la Llet El mas és esmentat ja el 1007 l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes L’església és esmentada ja al s XIII

Construït al segle XVI, conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l’anterior consolat de mar Del 1951 al 1971 hom hi installà el Museu Marítim, amb una nombrosa collecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina Adjunta es conserva una capella gòtica, modificada al segle XVII, amb un petit campanar Actualment és seu de la presidència del Govern balear

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia

En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la província…

El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous Sant Pere de Besalú s’extingí amb l’exclaustració del 1835 Entre el…