Resultats de la cerca

La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…

Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81

En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt

Muntanyosa i boscosa, als vessants de l’Hindūkush, era anomenada antigament Kafiristan, i els seus pobladors actualment uns 100 000, kafirs ‘infidels’, és a dir, no musulmans Unida a l’Afganistan 1890 i convertida a l’islam, rebé el nom actual ‘país de la llum’

L’aglomeració urbana és de 2454000 h est 1999 És situada vora el riu Kābul, afluent de l’Indus, a uns 1800 m d’altitud, en una fèrtil vall sota els cims del Hindu Kush És un nus de comunicacions important Al costat de les tradicionals indústries artesanals cuir, armes han crescut modernes indústries tèxtil, mecànica, alimentària i d’elaboració de pedres precioses Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de Kabul, fundada el 1932 Malgrat que la conquesta musulmana tingué lloc el 1656, la seva islamització no fou efectiva fins a l’època gaznèvida segles X-XI Del 1505…

Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…

La capital és Chārīkār 25 117 h est 1982

La capital és Āybak 5 200 h est 1982

La capital és Chaghcharān 3 126 h est 1982

La capital és Ghaznī 31 985 h est 1982