Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Aiguatèbia i Talau
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall de la riera dels Pujols (afluent, per la dreta, del riu de Cabrils) i un petit sector de la vall de Cauders.
Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Capcir, i a la part meridional del terme municipal hi ha el bosc de Clavera La manca de possibilitats per a l’agricultura i la migradesa dels pasturatges que cobreixen les parts menys pedregoses de les serres han fet que aquest municipi, així com els que l’envolten, perdés el 96,3% de la població en cent anys de 554 h, aiguatebiats , el 1861, a 21, el 1982, en gran part durant el s XX El terme municipal és travessat per una de les carreteres que uneixen la vall…
vescomtat de Conflent

Vescomtes de Conflent
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic pagus de Conflent.
La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el destituïren per bausia…
vall de Cabrils
Vall del municipi de Cabrils (Conflent).
És vertebrada pel riu de Cabrils , que neix al vessant meridional del pic de Madres i, després de rebre per la dreta les rieres de Ralleu i de Pujols, desemboca a la Tet per la dreta, conjuntament amb la riera d’Évol, a Oleta La vall comprèn els llocs de Talau, Aiguatèbia, Censà, Ralleu de Conflent, Cauders de Conflent, Turol, Guixà i Celrà aquesta vall, juntament amb la d’Évol, forma les Garrotxes de Conflent
riera dels Pujols
Riera
Curs d’aigua del Conflent, afluent, per la dreta de la riera de Cabrils, que drena el municipi d’Aiguatèbia i Talau.
Talau
Poble
Poble del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a l’extrem N del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils.
La migradesa dels recursos econòmics n'ha provocat pràcticament el despoblament El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, a 1 328 m alt, en un coster que domina la riera de Cabrils, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededeu del s XII En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011
els Plans
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, esmentat ja l’any 870 com a pertanyent al monestir d’Eixalada.
Moncles
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, situat a 1 390 m alt, en una vall tributària de la riera de Cabrils per la dreta.
Toévol
Masia
Masia i antic llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al SE del poble de Talau.
És esmentat ja en 864-865 en una venda al monestir d’Eixalada
les Garrotxes de Conflent
Sector NW del Conflent que comprèn les valls de Cabrils
i d’ Évol
(municipis de Cauders, Censà, Ralleu, Aiguatèbia i Talau, Orellà i part del d’Oleta), que davallen del massís de Madres i aflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Aquestes valls, àrides i pobres de conreus, es dediquen, bàsicament, a la cria de bestiar Experimenten un procés rapidíssim de despoblament
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…