Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Albuquerque
Ciutat
Ciutat de l’estat de New México, als EUA, vora el Río Grande.
Fundada el 1706 pels castellans, és centre comercial i estació terminal de tràfic aeri i ferroviari transcontinental Ha rebut un gran impuls des del 1945 a causa de l’establiment de les bases d’investigació i llançament de míssils Indústries alimentàries Universitat
cayos de Albuquerque
Escull
Formació d’esculls del departament de San Andrés, Providencia i Santa Catalina (Colòmbia).
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té…
Sicília
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Tailàndia
Estat
Estat del SE d’Àsia, situat al centre de la península de la Indoxina, al N del golf de Siam, amb una prolongació al S, a la península de Malaca; limita al N i a l’W amb Myanmar, al NE i a l’E amb Laos i al SE amb Cambodja, i és banyat al SW per l’oceà Índic; la capital és Bangkok.
La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…
Portugal
Estat
Estat de l’Europa sud-occidental que s’estén a manera d’un rectangle d’uns 560 km de llarg per uns 170 km d’ample (entre 220 km i 130 km d’amplada màxima i mínima) sobre la façana atlàntica de la península Ibèrica, on limita al N i a l’E amb Espanya; la capital és Lisboa.
La geografia física El relleu Morfològicament el país és una continuació de la Meseta espanyola, de la qual és l’extrem occidental, i participa, doncs, de la mateixa estructura geològica de la Península un sòcol paleozoic format per sediments primaris intensament plegats, metamorfosats i injectats de formacions granítiques, sobre el qual s’han acumulat formacions sedimentàries i que els moviments tectònics terciaris han fracturat determinant-hi els trets del relleu actual En conjunt, el relleu portuguès es presenta com un mosaic d’altiplans dessecats i d’altitud variable, bé que el sector…