Resultats de la cerca

Es formà a partir dels anys 20 amb la parcellació de finques rústiques can Banús Vell i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis Té un centre social i associació de veïns

El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla

La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional antic pla de regadiu, ocupat per indústries ENHER, Europils i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial Es formà els anys vint amb torres d’estiueig una de les quals donà nom al barri, i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris El creixement ha estat anàrquic les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos i té un gran dèficit d’equipaments En depenen els…

Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…

La geografia Situada en un ample altiplà àrid, al centre de la comunitat autònoma de Madrid, a la zona de contacte —assenyalat pel curs del Manzanares, que travessa la ciutat per l’W— dels alluvions quaternaris procedents dels vessants meridionals de la serra de Guadarrama, amb un ample sector de sorres, argiles i margues miocèniques Els moviments econòmics i els condicionants de tipus polític han orientat la dinàmica geogràfica i, per tant, l’estructura urbana de la capital El 1546 Madrid tenia uns 30000 h, i el 1625 havia doblat aquesta xifra El cens del 1860 indica 300000 h, i…

La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…

La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…

La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…