Resultats de la cerca

Al vessant oriental s’estén la coma o vall de Bagüenya , a la part alta de la qual hi ha la gelera de Bagüenyola i l’estany de Bagüenyola els excursionistes els anomenen pics d’Eriste

Edifici d’estil popular molt reformat, datat a mitjan segle XIX Hi ha notícies d’una masia en aquest mateix lloc al segle XIV, però no se’n conserva cap vestigi Algunes fonts l’anomenen erròniament Cal Casanoves

Al més gran illa de sa Torre hi ha una torre de defensa, bastida el 1580 els altres s’anomenen illes de s’Estenedor i de sa Caleta aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber

Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de Sant Pere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una germandat de Sant Medir, i mantingut modernament per les típiques colles de Gràcia…

La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud…

Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…