Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats…
Vinicunca

Vista de Vinicunca
Nathali Castaño (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya de la serralada de Vilcanota (Perú), als Andes, de 5.200 m d’altitud, entre els districtes de Cusipata (Quispicanchi) i Pitumarca (
Canchis).
És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només…
la Paeria de Lleida

Porta d’entrada a la Paeria
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
Alagón
Riu
Riu de la península Ibèrica, afluent per la dreta del Tajo (209 km).
Neix a la Sierra de Peña de Francia i, tallant el desnivell entre ambdues Mesetas, flueix entre esquists d’escassa vegetació i argiles fèrtils Vega de Coria el curs alt és aprofitat per al regadiu i l’energia elèctrica embassaments de Gabriel y Galán y de Valdeobispo Desemboca prop d’Alcántara Té un cabal de 49,59 m 3 /s a Alcántara i el seu règim és pluvionival oceànic amb influència mediterrània
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
Groningen

Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
vall de Llevata
Vall de l’Alta Ribagorça, formada pel riu de Viu, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, i els seus afluents, el riu d’Erta i el torrent de Peramea.
Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra
les Grans Planes
Regió dels EUA, estesa des de l’escut canadenc fins a la plana costanera del golf de Mèxic.
A l’W limita amb les muntanyes Rocalloses, on assoleix la màxima altitud 2 000 m, i a l’E amb la regió de les praderes i la plana alluvial del Mississipí Geològicament és formada per esquists, argiles i sorres sedimentàries amb algun dipòsit glacial El clima és àrid, amb un màxim de precipitació a la primavera Els rius principals que la travessen són el Missouri, l’Arkansas i el Colorado de Texas Hi ha jaciments d’or, hulla, lignit i petroli La ciutat més important és Denver
vall de Lillet
La Pobla de Lillet, a la vall de Lillet, comarca del Berguedà
© B. Llebaria
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament prepirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit E-W, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (E) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina