Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Nazca
Jaciment arqueològic
Regió amb jaciments arqueològics del departament d’Ica (Perú).
Vilauba

Vista aèria de la vil·la romana de Vilauba, jaciment rural abandonat cap a mitjans del segle VII
© Fototeca.cat
Vil·la rústica romanovisigoda que es troba al terme de Camós (Pla de l’Estany), a un km i mig de Banyoles, a la dreta de la carretera que duu a Pujarnol, al SW del llac de Banyoles.
Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982…
Circeo
Cap
Promontori de la costa del Laci, Itàlia, que tanca el golf de Gaeta pel nord (541 m).
A la seva rodalia hi ha el parc nacional del Circeo 32 km 2 Conté nombrosos jaciments arqueològics pertanyents al Paleolític mitjà i superior
Sopela
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, al NW de Bilbao, a la riba esquerra de la ria de Plentzia.
Boscs de pins i eucaliptus Jaciments de quars Indústria metallúrgica, elèctrica i paperera Turisme En el terme municipal hi ha els jaciments arqueològics d’Iturralde i Zabaleta
Torredonjimeno
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia.
Centre agrícola, al peu de la serra de La Grana, produeix oli En el seu terme foren trobades importants peces d’orfebreria visigòtica conservades actualment als museus arqueològics de Còrdova, Madrid i Barcelona
illa de Cullera
Illa
Antic illot actualment unit, formant com un tómbol, al cap de Cullera (Ribera Baixa), anomenat també cabeç dels Pensaments (actual punta dels Pensaments).
En 1955-56 hi fou excavat un fortí romà del s IV dC, establert probablement com un lloc per a vigilar la costa És un dels rars jaciments arqueològics d’aquesta mena coneguts als Països Catalans Les excavacions foren patrocinades per la Fundació Bryant i dirigides per Miquel Tarradell i Domènec Fletcher Els materials són al Museu de Prehistòria de València
Guitiriz
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, delimitat al NW per la Serra da Loba i al SW per la Serra da Cova de Serpe.
Hi ha agricultura cereals, patates, farratges, ramaderia bovina i pedreres de granit Quant a la indústria, hi predomina l’elaboració de productes làctics i les manufactures de la fusta Hi tenia un balneari famós, actualment abandonat El més destacable del terme són els jaciments arqueològics a Agro das Calzadas i Buriz i les esglésies gòtiques de Santo Estevo de Parga i de San Xoán de Lagostelle
son Favar

Mars Balearicus del santuari de Son Favar
Museu de Mallorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Possessió del terme de Capdepera (Mallorca) dins la qual s’eleven les ruïnes d’un conjunt de construccions talaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d’Artà.
Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC
na Guardis
Illa
Illot de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de ses Salines de Santanyí, que tanca pel S el port de Campos.
Hom hi ha localitzat el poblament púnic més important de Mallorca Comprèn un conjunt d’habitatges i de magatzems i un centre metallúrgic dedicat a la forja del ferro, encerclats per un mur defensiu, i dos ancoratges El lloc ja fou freqüentat durant el s V aC, però no fou fins al s IV aC que els mercaders provinents d’Eivissa hi construïren les primeres estructures estables Gaudí de la seva màxima esplendor durant el s III aC Els treballs arqueològics, a càrrec de V Guerrero, foren iniciats el 1981
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina