Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Pavelló Barris Nord
Esport general
Pavelló poliesportiu municipal de Lleida.
Dissenyat per l’arquitecte Ezequiel Usón García, fou construït per cobrir les necessitats del Lleida Basquetbol, que en ascendir a la Lliga ACB va haver d’abandonar el Pavelló Onze de Setembre S’inaugurà el 4 d’octubre de 2001 S’hi han disputat altres esdeveniments esportius com la fase final de la Copa d’Europa de futbol sala 2012, que guanyà el Futbol Club Barcelona
Estadi Municipal de Vilatenim
Futbol
Camp de futbol del barri de Vilatenim de Figueres.
És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors
refugi de Costabona

Refugi de Costabona
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
És situat al vessant sud del pic de Costabona i sobre la collada Fonda, a 2168 m d’altitud Inaugurat l’any 1968, antigament fou una mina, el 1958 arranjada com a refugi bivac És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Serveix de base per a ascendir als cims de Costabona, de la Llosa o de roca Colom i per a realitzar travesses cap a Ulldeter No està guardat i disposa de divuit places
refugi Enric Pujol

Refugi Enric Pujol
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig
refugi de l’Estany Llong
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional
refugi de la Colomina

Refugi de la Colomina
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi realitzà una darrera reforma Està inclòs en la volta als nou refugis del parc, coneguda com a Carros de Foc, i…
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la…
Sierra Nevada
Massís
El massís més elevat de la península Ibèrica, al nucli de la serralada Penibètica, la més meridional de les Bètiques.
Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…
penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac a Calp
© Fototeca.cat
Promotori i península del municipi de Calp (Marina Alta) de 332 m d’altitud.
Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana des del sV aC i d’altres restes ibèriques i medievals La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d…
Sobradiel
Municipi
Municipi de la comarca de la Ribera Alta del Ebro (Saragossa).
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…