Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Alamūt
Història
Fortalesa persa el nom de la qual significa ‘niu d’àligues’.
Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256
Mons

Mons L’església de Santa Waudru
© OPT / Joseph Jeanmart
Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles…
Almatà
Nucli
A l’edat mitjana, nucli més antic de la ciutat de Balaguer (Noguera) situat al N de la ciutat actual.
Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom deSantaMaria d’Almatà i, posteriorment, el…
ducat d’Alençon
Història
Jurisdicció feudal que comprenia part dels actuals departaments d’Orne i de Sarthe.
El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema…
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant castell de…
Bizanci
Ciutat
Antiga ciutat de la costa nord del Bòsfor, colònia grega fundada pels megareus vers el 615 aC per tal de governar el pas d’aquest estret ensems amb Calcedònia a la vora oposada.
El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i reformada el…
Biar

Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del canal…
Cisjordània
Territori no independent
Regió de l’Àsia occidental situada a l’oest del riu Jordà.
Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies 1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí nombrosos assentaments 60000 colons israelians el 1985 tant en aquest…