Resultats de la cerca

Als documents antics segle VI aC apareix com la ciutat més important de Lícia Cap al 540 aC fou assetjada per Harpagos, general de Cir II de Pèrsia els habitants, després d’aplegar-se a l’acròpolis, se suïcidaren cremant-se juntament amb llurs esclaus i tresors La ciutat fou destruïda i incendiada Reconstruïda i repoblada, tornà a ésser assetjada 42 aC, pels romans, i es repetí l’heroica defensa Hi ha restes de les muralles, del teatre, de temples i de monuments sepulcrals decorats amb traços esculpits i ornats amb frontons Les peces més conegudes són el monument de les harpies i…

Port a la mar Negra, la ciutat és situada a les terrasses dels turons a les vores de la badia que la divideix en dues parts N i S Indústria pesquera i conservera La seva flota pesquera, a més, participa en els treballs de pesca a l’Atlàntic i a l’Índic Situada prop de la colònia grega del Quersonès, fou ocupada per romans i bizantins En 1783-84 els russos hi construiren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada 1854-55 per un exèrcit de 220000 homes Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou…

Pertanyia a l’abadia de Fontfreda El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers

Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona

Situada a la costa de la mar Tirrena, al centre del golf de Castellammare Centre agrícola i pesquer És bastida al voltant de l’antic castell on el 1411 es refugià la reina Blanca I de Navarra, assetjada per Bernat de Cabrera

Fou assetjada per les forces d’Escipió Africà 206 aC i, abans de retre's als romans, la població s’immolà en una gran foguera Aquest fet representà el començament de la conquesta pels romans de la vall alta del Betis Guadalquivir Després fou ciutat romana

A l’edat mitjana fou possessió de Venècia, que hi establí una important base naval El 1532 fou conquerida per l’estol d’Andrea Doria, al servei de Carles V, però el 1533 fou assetjada pels turcs per mar i per terra i l’emperador ordenà de retirar-se'n 1534

Assetjada i destruïda per Sulla 89 aC, durant l’Imperi fou lloc de descans de la noblesa romana Fou destruïda per l’erupció del Vesuvi 79 dC Les excavacions, practicades des de l’any 1960, hi han deixat al descobert, entre altres coses, una notable necròpoli preromana i nombroses cases sumptuoses amb peristils i finíssimes decoracions pictòriques murals

Era situada, probablement, prop de Vairac, al Carcí Occitània

Poblada de grecs, romans i tracis, formà part de la Moesia inferior en temps de Septimi Sever, i més tard adquirí el rang de capital Fou assetjada pels gots el 248, i durant el s V Teodoric l’escollí per a residir-hi Seu espiscopal, caigué sota les invasions dels búlgars, que l’arruïnaren Se'n conserven les restes de les muralles i un aqüeducte