Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Alba
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia, en una plana oberta, prop de l’aiguabarreig dels rius Cherasco i Tanaro.
És centre vinícola, un dels principals del Piemont, juntament amb Asti i Dogliani, i centre comercial Té indústria de maquinària agrícola i fa productes auxiliars de la construcció
Dunfermline
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, a la regió de Dumfries i Galloway, prop del Firth of Forth.
Antiga residència dels reis d’Escòcia, conserva les ruïnes d’una abadia Actualment és centre industrial, amb fàbriques tèxtils del lli i de la seda, i indústries auxiliars de tints i acabaments Té també drassanes
Bhadrāvati
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Karnataka, a la vora del riu Bhadrā; l’aglomeració 130.159 h [1981]).
La proximitat de mines de ferro, manganès i dipòsits de pedra calcària n’han afavorit el desenvolupament industrial metallúrgic, juntament amb el d’indústries auxiliars Altres productes són ciment, alcohol, oli de sàndal, paper i maons
Béthune
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a l’Artois, França, al SW de Lilla, situada a la confluència del riu Lawe i el canal d’Aire.
Té un paisatge urbà dominat per torres del s XIV És situada en una conca carbonífera, on la mineria del carbó i les indústries auxiliars són la principal activitat També fabrica rellotges, calçat i ceràmica, i té indústria alimentària i confecció
Felger
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament d’Il-ha-Gwilune, França, situada en un turó que domina el curs del Nançon i la vall del Stêr Gouenon.
És un nucli industrial, amb fàbriques de sabates i indústries auxiliars, mecànica de precisió, plàstics, treball del cuir, fabricació de mobles i de vidre i foneries S'hi destaquen l’església de Sant Lleonard s XV-XVI, d’un estil gòtic flamíger, la porta de la Mare de Déu, entre dues torres s XII i XV, i el castell s XII-XV
Benicàssim
Benicàssim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, entre el conjunt orogràfic que formen les agulles de Santa Àgueda, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra de Montornès i la costa, la qual és constituïda, en part, per la continuació de la llarga platja on la Plana s’obre a la mar, i en part, pel sector més meridional de la costa rocallosa formada pel contacte de la serra d’Orpesa i la mar; ambdós sectors formen, en unir-se, l’olla de Benicàssim, al llarg de la qual hi ha el barri turístic de les Vil·les de Benicàssim.
El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles,…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de…
Villena
La ciutat de Villena, dominada pel castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…
el Baix Vinalopó

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…